Fes clic en el
títol
d'un
text per a llegir-lo
Quan m'enfronte al repte que suposa
materialitzar una nova obra és quan
em sent verdaderament viu. Sense
cap dubte el mateix acte de pintar tanca, per a mi, la intenció de
buscar, d'ordenar, de revelar. En el meu
cas el diàleg (obra-pintor) participa
de l'imprevisible i de l'inalterable.
El meu mitjà preferit és l'aquarel·la, per
això no solc corregir i pinto de primera intenció. Eludisc insistir en una mateixa
obra encara que solc treballar per sèries
i enfocar una idea des de diversos
punts de vista.
Cada un de nosaltres guarda dins del
seu ser quelcom que li ve ja donat, quelcom
que no es pot transmetre, ni copiar, ni ensenyar. Quelcom que inexplicablement
ens acompanyarà durant tota la nostra
vida sense donar- nos opció a canviar-lo.
Encara que determine la nostra conducta, (no em referisc a este camp en concret sinó
a una miqueta més ampli), eixe quelcom sobrepassa la nostra personalitat i sens dubte després de definir-la ens marca i ens arrossega. Crec
que hi ha una miqueta més dins de cada un de nosaltres que desconeixem, i eixe quelcom que ens iguala i ens particu- laritza, en el meu cas, m'arrossega a expressar, (que més dóna el mitjà), el que porte dins. Eixe
quelcom pertor-bador i definitori, indefinit
per contra, abstracte i concret, forma
part de mi mateix. No puc renunciar
a ell. És com el meu rostre. Com la meua veu.
Meu i de ningú. Meravellós i estrany.
Obrir camins. Amb un llenguatge propi. Amb un fer sentit. Amb una obra concreta. Estudiar
les idees i desenvolu- par les seues
resolucions. Observar, me-surar, comparar, preguntar i pensar. Inclús fugir. Sí, fugir de nosaltres mateixos per a buscar en el color,
en la forma, en el que encara no és.
Lleno de ilusión y de alegría
estoy trabajando con la caligrafía china y con
la acuarela sintética. Ya conocía desde
años atrás la técnica del pincel chino. Su
sutileza. La exigente destreza de un
medio líquido manchando la textura inmaculada del papel blanco. Ahora
comprendo como el signo puede
esconder algo más que lo literario o un significado acordado por una
comunidad.
No trato de imitar lo visto. Tal vez solo apresar la fragilidad de lo sencillo
(a
veces lo más complicado - las
apariencias suelen engañar). Apresar
esa extraña pregunta que es la letra sin posible traducción.
La letra geométrica
que retorcida y fugaz queda gravada en
mi corazón (tal solo por lo que es), garabato, dibujo, esbozo, código,
si
acaso símbolo... Y todo ello para
responder estéticamente a la eterna pregunta: qué es eso? PINTURA.
Solo pintura, y creo que es suficiente, y lo
demás sobra o es otra cosa.
